miércoles, 4 de mayo de 2016

ÚLTIMA ENTRADA AL BLOG.



Hola de nou lectors!!!
Com ha anat la setmaneta? Espero que genial.

Perdoneu el meu buit en tardar a escriure. Ja sabeu que estem a final de curs i que estem apretant al màxim per aprovar els exàmens i tenir el títol del batxillerat.
A continuació, us faré la meva última entrada en aquest blog, on hi he compartit els meus aprenentatges amb vosaltres i he exposat les meves opinions sobre diferents temes que haviem estudiat a les classes d'història.
La veritat és que no m'agrada despedir-me...però toca fer un últim escrit sobre el tema que estem estudiant en aquests últims dies: la transició.
Doncs bé, pel que fa a la transició, he de respondre la següent pregunta i és: en quin moment s'acaba la Transició?

Pel que he aprés a classe i el que he llegit en altres fonts, puc dir que la transició arriba al seu final amb el relat cap a la victòria del PSOE (partido socialista obrero español) en les eleccions generals del 1989. La transició haurà acabat de manera efectiva quan els espanyols s'acostumin a mirar la guerra civil com el mateix distanciament que a les guerres púniques. 
L'octubre del 1982, es van convocar noves eleccions generals, que van revolucionar el panorama polític del moment. El PSOE de Felipe González va fer-se amb la majoria absoluta en les Corts. S'iniciava en aquests moments un ampli període de governs socialistes que posarien fi a la Transició i consolidaven l'Estat democràtic a Espanya.


                                            
                                                               Transició espanyola


A part de la pregunta contestada anteriorment, també he d'exposar els meus pensaments i la meva opinió sobre la democràcia a Espanya a dia d'avui.

Personalment, opino que la democràcia espanyola és bona com a forma de govern. El problema són els polítics, que enlloc de ser patriotes i buscar el millor pel seu país, s'interessen més pels seus interessos personals. 
També és cert que en la democràcia un pot expressar-se de la manera que vulgui i presentar les seves idees sense cap limitació, però també és veritat que ningú t'escolta, perquè sobretot,pels que estan en el poder, la democràcia només serveix per a que ells s'instal·lin allà, per dir-ho d'alguna manera, per fer el que vulguin, sense acceptar els desacords de ningú. És per això, que la classe política és la màxima corrupció que té un país, perquè enlloc d'enganyar al poble per a que els elegeixin i presentar cent propostes enganyoses per obtenir el favor de l'electorat, es dediquen a omplir-se la butxaca i traicionar a tot allò que van utilitzar per arribar en aquell lloc.
Prefereixo viure en una democràcia que en una dictadura, ja que el sol fet de no poder expressar el que pensem, és una de les formes violentes més grans que se li pot aplicar a un ésser humà.
Des del meu punt de vista, la majoria de pobles no tenen la suficient educació política per fer-lo funcionar, només creuen que cada quatre anys s'ha d'anar a les urnes i votar;és aquest l'actual problema de la democràcia. El primer pas és saber a qui votem.

                                            

                                                      30 anys de democràcia espanyola   




I ara toca el pitjor...despedir-me de tots vosaltres.

Durant aquest curs d'història, hem estat estudiant diversos temes i situacions d'Espanya: la famosa Guerra Civil, de la qual només n'havia sentit a parlar per sobre i actualment he ampliat els meus conceptes sobre aquesta guerra i en sóc més conscient de tots els danys que va provocar, el Franquisme, la Guerra Freda, les diferents revolucions, la Restauració i un llarg etcètera. Cadascun d'aquests temes m'ha fet posar-me en la situació de les persones que van viure en aquella època i he intentat aprendre el màxim de tots.

Els temes que més m'han agradat estudiar han sigut els de les revolucions. Crec que aquestes revolucions han aportat canvis molt importants en les nostres vides i gràcies a elles, avui en dia tenim una forma de vida sense dificultats. D'altra banda, un dels temes que menys m'agraden i més pesat se m'ha fet és el del franquisme. Tot i així, considero que tot el que hem estat estudiant fins a dia d'avui és important i que l'assignatura d'història és molt necessària, ja que hem de saber d'on venim, per saber on anem.

He de dir que faig història des de que vaig començar l'institut, però res es compara amb aquest últim any. En aquest any, hem sapigut el que és realment la història del nostre país i la del segles més propers a nosaltres. En algunes ocasions, se'm feia difícil entendre el temari, ja que és molt complert i requereix molta atenció i la realització de diverses activitats per entendre el tema a la perfecció. En alguns exàmens m'he sentit bloquejada, sense sortida, però poc a poc anava escrivint i intentant plasmar les meves idees a paper, ja que se'm fa més difícil explicar diversos temes per escrit que explicant-les oralment.
Ha estat un any de sacrifici, de superació i de veure les coses des d'un altre punt de vista. Realitzar aquest blog m'ha fet veure una gran evolució en mi mateixa, ja que en les meves primeres entrades em sentia insegura a l'escriure i no sabia com expressar les meves idees, en canvi ara, ja domino més aquest món i la veritat és que m'ha agradat bastant i m'he sentit molt a gust compartint les meves idees amb tots vosaltres. Espero haver estat a l'altura d'una autèntica blogguer.

Em sento orgullosa de mi mateixa. M'emociona saber que d'aquí uns anys recordaré aquest blog i podré mirar-lo amb una rialla a la cara.

He de donar gràcies a la meva professora d'història, la Maribel Solsona, per haver tingut la paciència suficient en moltes hores de classe, per fer que el temari semblés molt més fàcil d'entendre i per demostrar-nos que la història és una de les coses més importants que conservem.


"La geografía ens ha fet veïns. La història ens ha fet amics. La economia ens ha fet socis i la necessitat ens ha fet aliats. Aquells a qui déu ha unit, que no ho separi l'home."


Doncs fins aquí el meu blog d'història del món contemporani. Espero que hagueu disfrutat llegint totes les meves entrades i que pogueu arribar a ser grans historiadors.



Una abraçada,

Lorena Bardos.






domingo, 24 de abril de 2016

Qui va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol?


QUI VA SER EL RESPONSABLE DIRECTE DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL?


Hola a tots de nou!!
Ja falta res per acabar el curs, per tant, toca posar-se les piles i apretar aquests últims dies i fer el compte enrere amb moltes ganes i alegria!

Bé, estem estudiant el penúltim tema del curs, que tracta del franquisme, tot i que a l'últim exàmen ja vam tractar amb aquest tema. L'activitat que ens van manar era d'esbrinar quin va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol i arribar a una conclusió per compartir-la amb vosaltres en el blog. A classe vam veure diferents punts de vista sobre diferentes persones que exposaven les seves opinions.
El creixement econòmic de la dècada del 1960 va ser qualificat per les autoritats franquistes de "miracle econòmic espanyol" fins al punt de convertir aquesta expressió en tòpic. El discurs propagandístic va presentar el desenvolupament d'aquesta època com a resultat dels encerts governamentals en política econòmica i d'uns plans que havien dirigit i liderat el creixement.

He de dir que des d'un principi pensava que aquest règim franquista no era el responsable directe del creixement econòmic, però si que va ser una influència notable i després d'investigar i tenir-ne més informació, continuo pensant el mateix, ja que el regim va aprofitar-se de la situació de fora del país i en va treure profit. Cal tenir en compte, que el marc polític de la dictadura va garantir una conflictivitat laboral molt reduïda i uns salaris més baixos que als països veïns. Tot això va permetre uns beneficis empresarials més alts i va estimular la inversió de capitals, fonamentalment estrangers.
Segons la meva opinió, uns quants països europeus van ser els veritables culpables i també per la integració d'Espanya al mercat internacional.




Fins una altra blogguers!! Una abraçada.


Lorena Bardos.


miércoles, 30 de marzo de 2016

Opinió sobre una notícia


Conferència+Franco


Molt bona tarda blogguers!! Espero que la setmana santa haigui anat genial. Ara toca posar-se les piles i apretar aquests últims dies, que ja queda poc per a que acabi el curs!!:)

Bé, la següent entrada que faig en el meu blog tracta sobre analitzar una notícia i expressar la meva opinió i les meves conclusions. Actualment, estem estudiant el franquisme. La notícia ens mostra la opinió d'un historiador, Payne, on dóna suport al cop d'Estat del 1936.

Payne, opina que el grup d'esquerres va ser el culpable de la guerra civil i que volia l'alçament militar. El 1936, el govern va manipular les eleccions. Franco no volia que es portés a terme cap cop d'Estat, però no va trobar altra opció. 
Doncs bé, pel que fa a la meva opinió, segons el que he llegit anteriorment, penso que Payne es veu clarament defensor de les dretes, ja que culpa seguidament a les esquerres. Estic d'acord en molts aspectes i opinions que expressa Payne, però no en totes, ja que crec que té un pensament molt clar sense tenir en compte altres aspectes importants, és a dir, només té interés cap a les dretes, enlloc d'intentar escoltar al govern de les esquerres i intentar arribar un acord amb aquest.

I fins aquí la meva entrada. Una abraçada i fins aviat!!! Tornaré quant menys us ho espereu..ji ji.

Lorena Bardos.


domingo, 6 de marzo de 2016

"Guerra Civil"




Bona tarda lectors!!:)



Espero que el principi de març estigui anant genial. Ja falta poc per setmana santa i també per acabar el curs, així que, toca fer els últims esforços!!!!!!!

Bé, fa pocs dies que vam començar a estudiar el famós tema de "La Guerra Civil Espanyola" i, la nostra professora, ens va manar com a activitat una valoració sobre la frase següent: "La 
Guerra Civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936". D'aquesta manera, entendriem millor com va succeïr aquesta guerra i els seus antecedents, per poder estudiar el tema amb més facilitat.

He de dir que coneixo pocs fets sobre aquest tema i que de moment només n'havia sentit a parlar per sobre, així que he hagut d'ajudar-me d'algunes fonts com l'internet, per buscar-ne informació i entendre una mica més de que anava i poder donar un sentit a la frase.
Segons el meu punt de vista, penso que la Guerra Civil, va ser una guerra tant important i que va causar tantes morts que no va ser provocada només per un simple motiu, és a dir, crec que van ser més d'un els fets que van fer que aquesta guerra es portés a terme.

El 17 de juliol de 1936 es va produir un alçament nacional des del Marroc contra la República. La insurrecció va triomfar a tota l'Espanya interior, però va fracassar on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència. Per tant, si el pronunciament del dia 18 de juliol de 1936 hagués tingut èxit en tota la península, la Guerra Civil espanyola, mai s'hagués dut a terme.



Una abraçada i fins aviat blogguers!!


Lorena Bardos.





lunes, 8 de febrero de 2016

2010 i 1932.


Bona nit lectoooooors!!! Com ha anat la setmaneta?? Espero que genial:)
A continuació hos faré la meva segona entrada al blog d'aquest any:

L'activitat que estem realitzant a dia d'avui en les classes d'història, és bastant similiar a l'última activitat que vaig publicar en el blog. Es tracta d'una comparació entre l'any 1932 i el 2010, que ja és més acutal.
La nostra professora d'història ens va manar que intentessim trobar les semblances entre aquestes dos situacions; entre l'Estatut d'Autonomia del 1932 i el que es va aprovar el 2010, concretament.
Havíem de tenir aquestes imatges com a referència, ja que reflecteixen la situació que es va viure en aquells temps. A partir d'aquí, havíem extreure les nostres pròpies conclusions:




















                 
              Estatut 2010




             Estatut d'Autonomia 1932



Al juny del 2010, hi va haver a Barcelona una manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, de la mateixa manera que al 1932, els espanyols van fer una campanya autonomista, utilitzant els mateixos arguments contra els catalans. En conclusió, podem observar com es dóna a terme la mateixa situació. Les reaccions entre els dos estatuts van ser diferents.

Des del meu punt de vista, crec que no era necessari fer aquest tipus de cartells i que aquestes situacions podrien tornar a repetir-se.

Ens veiem aviat bloguers!!!;)


lunes, 1 de febrero de 2016

ALFONS XIII (situació actual del govern)


Ei!! Hola a tots!!!:)

Com vaig prometre, aquí faig la meva primera entrada al blog de l'any 2016. Quines ganetes en tenia!! ji ji. 


A dia d'avui estem estudiant i analitzant la temàtica d'Alfons XIII i la Segona República. Doncs bé, la nostra professora d'història, la Maribel, va dir-nos que mentre sentia la ràdio un matí, va escoltar una notícia on parlaven de la situació actual del Govern. 


Per tant, l'activitat que ens va manar la professora constava en analitzar la frase següent, intentant esbrinar el missatge que intentava transmitir-nos aquesta frase i relacionar-la amb el temari que estem fent.

"Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició."

La veritat és que al principi no entenia el significat de la frase i no sabia relacionar-la de cap manera. Vaig decidir buscar informació a internet per guiar-me una mica fins que més o menys, vaig tenir una idea del que podia significar. També vaig ajudar-me amb el punt de vista dels meus pares. La conclusió que finalment vaig extreure d'aquesta frase, és que el rei no volia posicionarse en cap dels dos bàndols, ja que una decisió precipitada pot provocar-li greus conseqüències. Si es dóna el cas de que ell es posiciona en un bàndol contrari al que guanya, podria perjudicar-li el regnat i deixar de tenir el títol de rei i també podria ser que el país deixés de ser una monarquia per esdevenir una república.

La relació entre aquesta frase i el que va passar amb Primo de Rivera, segons el meu punt de vista té a veure en que Alfons XIII va donar suport a Primo de Rivera però al cap d'uns anys va acabar votant per un partit que no era el seu i va dir-ho abans de les eleccions. Primo de Rivera va ser elegit i va ser aquí on la seva posició com a rei estava en situació de perill. Doncs a partir d'aquest fet, penso que Felip VI no volia precipitar-se en posicionar-se en cap dels dos bàndols per por a que li passés el mateix que a Alfons XIII. Aquesta esdevindria la meva conclusió i crec que també ens mostra una ensenyança molt important i és que els reis miraven el recorregut dels seus avantpassats abans de prendre decisions importants.




 








           ALFONS XIII I PRIMO DE RIVERA



                               FELIP VI











Espero que l'explicació hos resulti entenedora i que hos serveixi de profit. 

Un petonàs i fins aviat!!!




Lorena Bardos.







domingo, 24 de enero de 2016

Toca renovar el blog!!!

Hola a tots de nou!!!!!!:)

Com ja sabeu, l'any passat disposava d'aquest blog per publicar les meves propies conclusions sobre els temes que vaig estar estudiant i analitzant en les classe d'història. Doncs enguany faré el mateix, però enlloc d'explicar-vos temes a nivell mundial, com la Revolució Francesa, entre d'altres, us informaré sobre el context històric d'Espanya.

Espero i desitjo que us agradin les meves noves entrades al blog de l'any 2016 i que pogueu disfrutar del blog tant com jo disfruto escrivint-hi. En breus faré la meva primera publicació!!


Un petonás i fins aviat!!!


Lorena.