Benvolguts i benvolgudes!!
Em dic Lorena Bardos, faig 1r de Batxillerat a l'insitut Ies Ribera Del Sió d'Agramunt.
Vaig començar repassant i analitzant l'Antic Règim en l'assignatura d'història d'aquest any.
Vam haver de fer un resum sobre aquest tema per estudiar-lo.
Aquest tema m'ha servit per conèixer millor les convivències i la vida de la gent de l'època de l'Antic Règim. He aprés, sobretot, a valorar més el que tinc, ja que tenim unes comoditats i un estil de vida molt diferent al d'abans.
A continuació us explicaré una mica sobre el tema de l'antic règim:
L'antic règim és el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics que van caracteritzar a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII.
Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament l'estructura política i social de la França del moment, a les quals havia posat fi la Revolució Francesa.
També es va utilitzar per designar aquella realitat política i institucional, estesa a altres països a més de França.
CARACTERÍSTIQUES DE L'ANTIC RÈGIM
L'economia era bàsicament rural. La principal font de riquesa eren la produccció agrícola i la propietat de la terra.
3/4 parts de la població activa es concentren en l'activitat agrícola i ramadera.
Els senyors eren els grans beneficiats. Els pagesos havien de treballar, pagar i utilitzar els monopolis senyorials pagant.
Els pagesos havíen d'entregar a l'Església una desena part de la collita, anomenada delme.
Eren molt freqüents les crisis de subsistència. Les males collites generaven fam, desnutrició, i sovint provocaven protestes.
Personalment penso que aquesta crisi debia ser molt dura pels ciutadans, i les protestes, a vegades, no els hi servien de res.
La xarxa de comunicacions era escassa i els sitemes de transport molt rudimentaris.
La indústria era de caràcter artesanal. Al Segle XVII trobem 3 tipus d'activitat industrial:
- Els gremis a les ciutats
- La indústria domèstica al camp
- Les manufactures (S XVIII)
El desenvolupament urbà és escàs.
Es donava el cicle demogràfic antic. L'esperança de vida era molt baixa.
L’agricultura no podia produir en grans quantitats. D’aquesta manera, es produïa un
inestable equilibri entre població i recursos, i això contribuïa a un escàs creixement vegetatiu.
Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidèmiques.
El resultat són grans mortaldats catastròfiques.
Es donava una organització social estamental.
Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable (grups tancats).
El fet de formar part d’un estament atorga o nega privilegis, és a dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca.
El clergat representava el primer estament privilegiat, no pagava impostos i eren grans propietaris i senyors jurisdiccionals.
La noblesa era el segon estament privilegiat, tenia un gran poder econòmic i gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.
El tercer estat o estat pla patien una clara discriminació legal i econòmica.
Es donava una monarquia absoluta, fonamentada ideològicament en la fórmula de "Monarquia de dret diví". El paradigma es la monarquia de Lluís XIV.
La il·lustració és un moviment filosòfic, literari i científic que es va desenvolupar a Europa i les seves colònies al llarg del S XVIII.
Les idees fonamentals de la il·lustració són:
- La raó: únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat.
- El progrés: s'arriba a ell gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l'avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
- La naturalesa: origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic.
- La felicitat: És un bé al que tothom té dret.
